Fundació Privada Sant Antoni Abat | Una quinzena de persones en risc d’exclusió passen per l’habitatge del projecte APRES de la Fundació en el seu primer any de funcionament
17044
post-template-default,single,single-post,postid-17044,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Una quinzena de persones en risc d’exclusió passen per l’habitatge del projecte APRES de la Fundació en el seu primer any de funcionament

El programa APRES (Ajut a Persones en Risc d’Exclusió Social) de la Fundació Sant Antoni Abat, ha acollit una quinzena de persones en poc més d’un any de funcionament. El programa es va posar en marxa el desembre de 2017. En col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat i el voluntariat de presons, el recurs consisteix en un habitatge d’ús temporal per a persones en procés de canvi de llibertat i també persones que acaben d’assolir-la i que, a causa de la manca d’arrelament social, requereixen suport professional i emocional. L’estada en aquest pis és temporal, d’entre un i tres mesos. També s’ofereix a persones provinents de l’emergència social, encara que no hagin passat per cap centre penitenciari. L’habitatge té capacitat per a sis usuaris de manera simultània (quatre exinterns alliberats i dues persones en risc d’exclusió provinents de Serveis Socials o altres recursos). El programa té el suport de l’Obra Social de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Durant la seva estada, les persones alliberades disposen d’un voluntari referent personal, i també de l’acompanyament i el suport del cos de voluntariat de centres penitenciaris i dels professionals de la Fundació, que elaboren un programa individualitzat per a cada usuari, d’acord amb les seves necessitats. Reben assessorament i acompanyament per a realitzar gestions administratives, accedir a plans de formació, etc. També es fomenta la seva autonomia i els hàbits saludables per a la millora de la qualitat de vida. L’objectiu final és que l’usuari superi el primer impacte de llibertat i creï noves eines i recursos socials per fomentar la seva inserció.

Pel que fa a les persones en situació d’emergència social, es porta a terme un treball conjunt amb els diferents agents socials de Vilanova i la Geltrú, especialment amb l’Ajuntament de la ciutat. L’habitatge, també de caràcter temporal, ofereix dues places adreçades tant a persones en situació de vulnerabilitat en l’àmbit de l’habitatge com a persones amb sospita de maltractament. El treball en aquest servei inclou suport professional per aconseguir tant la millora de l’estat general de l’usuari com la resolució de la seva problemàtica.

D’altra banda, la Fundació Sant Antoni Abat posa a disposició de la ciutadania un telèfon d’informació i suport per a familiars i interns de centres penitenciaris, gestionat per l’equip de voluntariat de presons. L’objectiu és donar assistència i suport telefònic a persones en procés d’ingressar a centres penitenciaris o reclusos de primer ingrés, i també als seus familiars. Aquesta línia també ofereix informació a qualsevol ciutadà interessat. (Telèfon: 678 515 406; mail: pasei@fundacioabat.cat, i fax: 938 531 519).

ELS TESTIMONIS

En Joan, que aquest mes de març ha complert tres mesos a l’habitatge del projecte APRES, explica que durant la seva estada ha pogut arreglar els seus papers, empadronar-se al municipi, començar a formar-se i buscar feina. “Arribar aquí ha estat molt important”, explica, “ho considero com un campament base. Per exemple, he començat a cobrar una paga fa poc (subsidi d’alliberats de presó). Em sento com si ara hagués de passar a una altra pantalla, després de la meva estada aquí. He començat a buscar una habitació o un pis petitó, per poder seguir adaptant-me a la vida social”. Actualment està fent un curs d’electricista a l’IMET (Institut Municipal d’Educació i Treball) i també ha entrat al programa Ubica’t, on els usuaris aprenen a fer un currículum, anar a una entrevista de feina, o utilitzar Internet, totes elles habilitats necessàries per aconseguir un lloc de treball.

“El pis ha estat molt important  i estic molt agraït de poder ser aquí, però encara hi ha una vinculació amb el centre penitenciari, perquè moltes de les persones que estem aquí provenim d’allà”, assegura. “El pis ens ajuda a establir-nos, a adaptar-nos a la societat, a adquirir els hàbits socials, i a arreglar tots els papers per començar a fer aquesta segona pantalla.  Has de buscar els teus interessos i tenir ben clar el que vols aconseguir”. Diu que “el primer que notes és que a fora hi ha molta pressa, el que jo en dic “velociutat”. Per això agraeix poder fer coses tan senzilles com cuinar, posar la rentadora o altres tasques domèstiques. “T’ajuden a recuperar uns hàbits i un control del teu temps”.

El Josep Miquel, de 51 anys, diu que “vaig tenir problemes amb les persones amb qui vaig conviure. Els Serveis Socials es van posar en contacte amb la Fundació, i la Fundació em va acollir francament bé. Aquí em preocupo de la casa, que hi hagi bones relacions, que sigui una cosa humana. Faig una vida molt de casa. Faig les meves teràpies de salut i els meus estudis (Filosofia), estic acabant la carrera”. Explica que “quan vens d’un entorn desestructurat, en reps una darrere l’altra, i veus que no pots fer res perquè la teva economia no et permet tampoc fer absolutament res. Aquest habitatge és una  porta d’entrada miraculosa fins que es vagin resolent les coses, sempre que tu hi posis de la teva part. Crec que és una gran iniciativa, una gran idea”.

Al Josep Miquel, l’estada a l’habitatge del projecte Apres li ha servit, diu, per “recuperar l’autoestima,  la tenia per terra. També tenia greus problemes per relacionar-me. Tot aquest treball psicològic me l’he pres molt seriosament, per a mi era molt important per posar unes bases sòlides en la meva vida. El futur es va construint dia a dia, segons vas evolucionant i et vas trobant determinades situacions. Tot aquest treball per a mi ha estat un creixement i un estímul molt grans. L’important és saber qui ets, on estàs, què pots fer i què no pots fer. Posar-te horitzons i límits”. I diu que “l’acollida de la Fundació  és boníssima. Però s’ha de plantejar com un trampolí cap a una opció que es pugui considerar ja com a definitiva. I en això estem”.