Fundació Privada Sant Antoni Abat | Donants històrics de l’Hospital de Sant Antoni Abat. 1.- Josep Lluch i Torrents (pare de Francesc Lluch i Rafecas)
17163
post-template-default,single,single-post,postid-17163,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Donants històrics de l’Hospital de Sant Antoni Abat. 1.- Josep Lluch i Torrents (pare de Francesc Lluch i Rafecas)

La Fundació Sant Antoni Abat inicia una sèrie d’articles sobre els donants històrics de l’Hospital vilanoví, entre els quals hi ha moltes persones anònimes però també altres personatges amb gran notorietat a Vilanova i la Geltrú o més enllà, com la família Pirelli, i amb cognoms tan coneguts com Vidal, Marquès, Samà, Font i Gumà, Miró, etc. El nostre primer protagonista és Josep Lluch i Torrents, pare de l’enginyer mecànic i professor de segon ensenyament Francesc Lluch i Rafecas, que dona nom a un institut de secundària de Vilanova i la Geltrú.

Lluch i Torrents va ser un indiano nascut el 1810 que va fer fortuna a Cuba amb el comerç i que va retornar a Vilanova al principi de la dècada dels 60 del segle XIX. Va viure a la Rambla Principal, en una casa coneguda com a Can Lluch, envoltada de jardí, que es va fer construir al solar on ara hi ha l’Escola Santa Teresa. L’edifici va ser utilitzat després com a Escola d’Arts i Oficis (i posteriorment reedificat per l’orde teresiana). Josep Lluch va marxar cap a Cuba quan el seu fill, Francesc, era molt petit, el 1837, i va romandre molts anys a l’illa, des d’on enviava diners a la seva esposa Bonaventura Rafecas Puig. Entre els cabals americans i les propietats urbanes a Vilanova, la situació econòmica dels Lluch era benestant. Durant molts anys, en Josep Lluch va ocupar càrrecs en la Junta del Cementiri.

La donació principal de Josep Lluch a l’Hospital prové de la gestió feta pels marmessors del seu llegat testamentari. La Casa d’Empara i l’Hospital de Sant Antoni Abat van rebre una important donació, probablement fruit de la venda de Can Lluch, per 40.000 pessetes de l’època, al sacerdot Enric d’Ossó Cervelló. El llegat també fou suficient per efectuar altres obres filantròpiques, com ara la instal·lació d’un carilló al campanar de Sant Antoni, que finalment es va convertir en una campana, coneguda com la Josepa o la Lluca en honor al donant, col·locada el 1892. I es va fer construir un mausoleu al cementiri de Vilanova, una obra funerària força destacada avui encara dempeus (vegeu foto).

Josep Lluch va sobreviure al seu fill. Lluch i Rafecas va morir el 1882, als 45 anys, mentre que el seu pare va viure encara quatre anys més, fins a la seva mort el 23 de febrer de 1886. Lluch i Torrents era d’ideologia liberal, i tenia un gran interès pel progrés material. Així, va estar molt implicat, juntament amb el seu fill, en les obres de la Carretera de les Costes de Garraf. La seva correspondència amb Víctor Balaguer és plena de referències a aquesta obra i a altres projectes. Va tenir accions, per exemple, en la companyia tèxtil vilanovina Puig, Rafecas, Marquès i Cia (estava emparentat amb els Rafecas per matrimoni). Després que la Bonaventura morís el 1868, pare i fill van continuar vivint plegats durant molts anys a Can Lluch i van compartir ideologia i interessos.

La Fundació Sant Antoni Abat conserva un quadre de Josep Lluch i Torrents obra del pintor vilanoví Manuel Cusí Ferret. Aquesta obra ens mostra un Lluch amb gest sever i adust, ja gran, on l’autor, gran retratista, va saber captar amb mestria el sentiment seriós i trist del rostre.

Monument funerari de la família Lluch i Rafecas al cementri de Vilanova i la Geltrú

Fonts:

PUIG ROVIRA, Francesc X.., Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.

FERRER I PUMARETA, Jordi, Francesc Lluch Rafecas (1836-1882): Una visió de la Vilanova i la Geltrú liberal progressista. Biografia, inèdita, [en redacció 2019].

SOLER I BECERRA, Raimon, Comerciants i fabricants: Una reflexió sobre l’origen comercial del capital industrial, el cas de Vilanova i la Geltrú, a Recerques. Història, Economia, Cultura, núm. 36, Barcelona, 1998.

ÁLVAREZ, Miquel A.; MIRÓ, Enric; SERRA, Manuel; ZURDO, José L., Notes històriques de l’Hospital de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Editorial el Cep i la Nansa (Biblioteca Antina), 2005.

Dades vitals bàsiques:

Josep Lluch Torrents, geltrunenc, (Vilanova, 19 de març de 1810 – Vilanova, 23 de febrer de 1886). Hi ha documents coetanis, oficials i no oficials, en els quals s’usà el nom compost Josep Francesc, per exemple, en l’esquela publicada al Diario de Villanueva de 24 de febrer de 1886. Tanmateix, en molts altres documents s’usà només Josep i ell mateix signava, habitualment, només amb Josep. Pel que fa al segon cognom, a vegades apareix escrit amb te final i a vegades escrit sense te; ell signava, habitualment, Torrens. En l’actualitat, el nom usat i difós és el de Josep Lluch Torrents; per exemple, a PUIG 2003a, p. 183.

Casat (parròquia de Santa Maria de la Geltrú) el 15 de febrer de 18361, amb la geltrunenca Bonaventura Rafecas Puig (Vilanova, 30 de desembre de 18142 – Vilanova, 19 de desembre de 1868).

Van tenir un fill únic, el Francesc, nascut a Vilanova i la Geltrú el 28 de desembre de 1836 i mort a Barcelona el 16 d’abril de 1882.