Fundació Privada Sant Antoni Abat | Història de la Fundació
319
page-template-default,page,page-id-319,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Història de la Fundació

La Fundació Privada Sant Antoni Abat té una llarga història. Una història que comença a l’edat mitjana, que arriba fins als nostres dies, i que es projecta de forma renovada cap al futur.

 

En les següents pàgines podreu llegir sobre els episodis més rellevants d’aquesta trajectòria al servei de les persones.

L’hospital va subsistir de manera precària fins al segle XV. L’augment de la població i la complexitat en l’administració de l’hospital va fer necessària una organització més completa. Així, es van escollir els primers administradors.

 

Els administradors, que portaven la direcció econòmica dels hospitals, eren escollits pel Rector de la Parròquia de Sant Antoni Abat i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú entre els residents de la població que es consideraven persones notables per la seva competència i honestedat. Així va ser fins a l’any 1716, quan el Decret de Nova Planta va abolir tots els privilegis i institucions populars catalanes.

 

De l’any 1716 al 1800, l’elecció es feia, normalment, a l’Església Parroquial. Reunits el rector, dos o tres regidors i un administrador de l’hospital, en representació dels dos restants, proposaven els seus candidats. Passava a ocupar el càrrec de nou administrador, en el lloc del cessant, el qui entre els proposats sortia elegit per la sort.

 

A partir del 1800, l’Administració de l’Hospital es va veure augmentada i ampliada pel Govern. Així, es va crear la “Junta Provincial de Beneficència”, integrada dins l’administració local.

 

El 22 de juliol de 1913, l’hospital rep ofici de la “Junta de Beneficència” en què se li comunica l’Ordre del Ministeri de Governació pel qual es disposa que l’Hospital Sant Antoni Abat sigui classificat com a Fundació Benèfica Particular.

 

Després de complir amb la tramitació de la documentació que es va haver de presentar per regularitzar la classificació, pel Reial Ordre de 15 de març de 1916 del Ministeri de Governació es fixa la composició del Patronat, que queda integrat per: President, l’Alcalde de la ciutat; Vicepresident, l’Arxipreste de la Parròquia de Sant Antoni Abat; Regidor Síndic i quatre veïns, nomenats pel Ministeri segons terna presentada pel mateix Patronat.

 

Posteriorment, i per tal de complir allò que disposa la Llei 1/1982 de 27 de maig de 1982 de la Generalitat de Catalunya, els Estatuts de la Fundació van ser modificats, però la composició del Patronat es va mantenir. Les següents modificacions es van fer els anys 1991, 1996, 2003 i 2011, per tal d’adaptar-se a la legislació vigent.

 

Orígens

L’Hospital de pobres malalts de Sant Antoni Abat es va fundar en data desconeguda. La notícia més antiga que es coneix és d’unes deixes que li va fer en el seu testament l’any 1358 el Senyor de la Quadra de Cortei, Guillem de Cortiello.

 

També es coneix l’existència d’un hospital anomenat de “Pelegrins de Sant Francesc” o de Santa Gertrudis, a la Parròquia de la Geltrú, fundat per testament de Guillem de Manresa el 22 de setembre de 1260. L’any 1691, l’hospital va tancar a causa de la migradesa de les seves rendes i els seus malalts van ser traslladats a l’hospital de Vilanova.

Govern
Secció buida. Afegiu contingut aquí per editar la pàgina.
Ubicació

Conèixer on s’ubica la seva ubicació l’Hospital és impossible.

 

El que si pot assegurar-se es que pels voltants de l’any 1600, estava en extramurs, prop del Portal d’En Rosell, instal•lat a l’actual cantonada del carrer Marqués i Plaça de Sant Antoni.

 

El fossar de la Parròquia estava entre l’actual carrer la Bomba, al costat de la façana de ponent de l’Església de Sant Antoni Abat, i l’horta de l’Hospital.

 

Al traslladar el Porta d’En Rosell fins l’actual carrer Santa Anna, l’edifici de l’hospital resta dintre de murs tenint accés per l’actual carrer dels Estudis, actualment número 1, fins al 30 de març de 1847 que es trasllada a l’ex-convent P.P. Carmelites.

 

L’assistència als malats, que en principi estava a càrrec de l’Hospitaler, passà a ser-ho de les germanes de la Caritat, fins que en 1850 ho és per les germanes de la Puríssima Concepció.

 

Resta ubicat en aquest edifici, amb les modificacions i ampliacions, que s’explicitaran, fins el 30 de març de 1853, en que després de l’adaptació de l’edifici, fou traslladat a l’antic Convent del Carmelites Descalços, lloc que amb les degudes transformacions i ampliacions, ocupa l’actualitat.

Sostenibilitat

En els seus inicis, l’economia de l’Hospital es basava fonamentalment en almoines recollides de la mateixa parròquia i als dies festius en que recaptes a la pròpia vila, deixes, donatius, i fruits de censals.

 

Fou quant l’Hospital, per creixement de la població, i l’augment de les seves necessitats, que els administradors es veuen obligats a cercar noves fonts de finançament.

 

I aquestes fonts foren varies, algunes coincidint en el temps, i d’altres que naixeren i desaparegueren, segons les circumstàncies.

 

Així trobem els arxiu de l’Hospital, en lo referent a ingressos i despeses, que existeixen des de l’any 1700, les partides més notables són :

 

  • Almoines, deixes i censals que es mantenen al llarg de la seva història, en major o menor intensitat fins pràcticament a mitjans del segle XX.
  • Venda de vi, des de aproximadament 1730 a 1830, amb un fort increment entre 1790 i 1800, el vi que era comprat, en part era exportat a les colònies, principalment a La Havana, Rio de Plata i en general a Amèrica del Sud, el transport es feia amb vaixells de la costa catalana, principalment Sitges i Vilanova i la Geltrú, moltes vegades sense càrrec per els nolis.
  • Es a partir de 1806 que comencen a sortir ingressos per estances dels militars, producte de valls, funcions teatrals i lloguers de les propietats de l’Hospital. Es mantenen igual les almoines fins a mitjans del segle XX, deixat les estances que passen a ser privats, mútues i Seguretat Social i lloguer propietats que es mantenen avui dia.
  • Una altre activitat productiva es comença als voltants del 1820. Es tracta de la recollida de gotims, bé comprant-ne els drets o donats, per caritat, pel propietari, i venent-los o fent-ne vi també per vendre. Aquesta activitat es manté uns quinze anys.
  • En 1858 dins les festes de Carnaval, s’organitza la Cavalcada Benèfica a favor de l’Hospital. Subsistí amb més o menys fruit fins l’any 1936.
  • El dia 30 de maig de 1878, els Administradors de l’Hospital, juntament amb la Casa d’Empara i el Patronat de Pobres formen l’Empresa de Cotxes Fúnebres, que representa una altre font d’ingressos per aquestes Institucions. Continuà l’empresa fins l’any 1962, en que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú acordà el trasllat de cadàvers, que continua fent-se per tracció a sang, fos substituït per furgons automòbils que l’Hospital no podia afrontar.
  • El dia 29 de juny de 1894, s’inaugura la instal•lació dels banys “La Caridad” al Passeig del Carme, de Vilanova i la Geltrú, comprada per l’Hospital, Casa d’Empara, Patronat de Pobres i Sala d’Asil, també per aconseguir fonts per les entitats. L’any 1915 fou traslladat al Passeig del Carme de Ribes Roges, al costat de la Torre. Subsistí fins l’any 1936.
  • Per aquestes dades, 1887, es compren premses de vi, i barcasses per la càrrega de les naus fondejades a la nostra rada, els lloguers de les quals donaren els seus beneficis, tot i que per circumstàncies alienes a l’Hospital foren de curta durada.
  • Durant la guerra civil, convertit en asil (l’Hospital de Sang estava a la Casa d’Empara), els seus ingressos procedien bàsicament de festivals beneficis, estances de malalts i aportacions de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
  • Després de la guerra civil, els ingressos més rellevants eren almoines, festivals, tómbola, i rendes de patrimoni (arrendaments i rèdits).
  • A l’any 1944 contracte amb la Seguretat Social (ofici del Instituto Nacional de Previsión” Servicio “Seguro de Enfermedad” del 6 de novembre de 1944), l’Inspector Metge de la Zona Dr. Pedro Soler Bertot, s’interessa en conèixer amb quines condicions serien admesos, a l’Hospital, els casos d’urgències entre assegurats i beneficiaris de la “Caja Nacional del Seguro de Enfermedad”.

 

No fou doncs fins a la primera meitat dels anys 70, en que l’Hospital s’integra dins la xarxa d’entitats col•laboradores amb la Seguretat Social,

 

Amb data 1 de gener de 2009 la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni signa un acord de cessió de tots els seus drets i obligacions amb el Consorci Sanitari del Garraf, per un període de 30 anys, respecte a l’activitat sanitària que oferia fins la data.

 

A partir del dia 1 de gener de 2009 les fonts de finançament són :

 

  • Subvencions del “Mytic”
  • Subvencions del “Micinn”
  • Subvencions de la Generalitat, Ajuntaments
  • Subvencions / Ajuts amb Entitats Financeres, Empreses Comercials
  • Donatius d’Empreses Comercials i Particulars
  • Convenis amb el Consorci Sanitari del Garraf i amb el Consorci de Serveis a les Persones.
  • Lloguers de les propietats de la Fundació.
Obres, Remodelació de l’Hospital (Fundació)

L’Hospital s’anà ampliant, segons transcorria el temps i augmentaven les seves necessitats, i la disponibilitat econòmica permetia fer-ho, així al segle XVII. L’edifici, que recordem-ho, estava a l’actual carrer dels Estudis, comptava amb dues sales amb vuit llits de ferro pels homes, i sis en la sala de dones, a més d’una habitació per tota la família que servia, i la Capella, que fou beneïda a l’any 1664.

 

El dia 8 de juny de 1669, morí la Sra. Maria Garí i Roig, vídua de Ramon Garí, deixant com a hereu universal a l’Hospital, amb aquesta aportació i d’altres entre 1730 i 1735, s’amplia l’Hospital construint dues amplies sales amb uns vint llits cadascuna, i altres locals pel servei de l’Establiment.

 

La capella beneïda a l’any 1664, fou allargada i renovada l’any 1804 amb una relació de propietats de l’Hospital feta pels administradors d’aquella època :

 

“La casa o Edificio del Hospital con su huerta interior, tiene cuatro puertas abiertas a la calle, que se nombra Arrebal de San Antonio subiendo por la parte de la Iglesia Parroquial se encuentra la primera puerta, es la Capilla, la segunda es la puerta de entrada al Hospital, la tercera es una accesoria y la cuarta es la que se entra o sea Cellé. No se encuentran documentos de que quien la dejó ni de su fundación”.

 

Trasllat al convent de les Carmelites Descalços, Exclaustrats els Carmelites l’any 1835, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú sol•licita la seva cessió per traslladar-hi l’Hospital, cosa que fou concedida per Real Ordre de 8 de maig de 1847.

 

Després de desallotjar la Milícia Urbana, que ocupava l’edifici i de condicionar els locals de 30 de març de 1853 hi foren traslladats els malalts.

 

En el primer pis existeixen dues extenses sales amb 20 llits cadascuna, una sala d’administració a més de les habitacions necessàries pel servei de l’Establiment.

 

Els dormitoris de les religioses s’establia al segons pis.

 

En la planta baixa s’ubicaren les oficines i una sala per a malalts que fos necessari.

 

Després del trasllat al ex-Convent dels Carmelites Descalços, coneguts pels Josepets, l’ampliació més important tingué lloc entre els anys 1883-1887.

 

El dia 7 d’abril de 1887 s’inaugura el pavelló de distingits. El pavelló inaugurat es el que fa uns anys amb capacitat de 11 llits en cambres d’un o de dos llits, era conegut con l’annex, que després es faria servir com a dormitoris de metges,

 

Cal fer esment també del pavelló d’estil modernista, que a l’any 1907, es construí al extrem occidental de l’edifici del convent, projecte de l’arquitecte Sr. Font i Gumà, i pagat en la seva totalitat pel Sr. Eliseo Oliver de Ballester. Dipositari de la Junta Administrativa i de Mossèn Cristòfor Roig, Capellà de l’Hospital.

 

El parc sanitari situat al carrer Sant Magí, fou construït al 1890, a fi d’instal•lar-hi una estufa de desinfecció de vapor, cedida pel Josep Ferrer Vidal i Soler.

 

El Patronat de Pobres al costat de l’Hospital, amb façana al carrer Sant Magí, inaugura a l’any 1864, la seva activitat, amb l’obertura de la cuina i menjadors públics, assistit, com l’Hospital per les Religioses Concepcionistes.

 

La primera cuina s’encengué per primera vegada el 29 d’octubre de 1864, la segona, més gran i capaç per a 300 racions s’inaugurà el dia 1 de novembre de 1901.

 

Acabada la guerra civil, en 1939, les seves instal•lacions passaren a dependre de la “Organización Nacional de Auxilio Social”.

 

Durant la guerra civil, el responsable de l’Hospital Josep Sangi, conegut pel “Peles”, s’hi lliurà en cos i ànima, i dins les minses possibilitats de que disposava, dóna una nova estructuració a algunes sales i posa mosaics gairebé tota la casa.

 

L’ any 1946 s’inaugura una sala d’operacions, portalliteres i aparells de raig x. Fruita de la campanya benefica de Radio Vilanova, a través de l’emissió del “Lalo”.

 

Poc després de 1949 s’inaugura una sala d’infància, una àrea de rehabilitació i una piscina per la recuperació d’infants atacats per la poliomielitis, que tants estralls provocà per aquelles dates.

 

L’any 1973, s’inaugurà l’àrea de maternitat, composta de cinc habitacions, una sala de parts i el niu, en un pavelló de nova planta, tocant al carrer de Sant Magí .

 

L’any 1975, ocupant un edifici isolat amb un extrem dels jardins de l’Hospital, s’inaugurà l’Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris, amb professorat del propi centre, d’on varen sortir tres promocions, que a més de proporcionar la possibilitat d’estudiar una carrera, amb certa comoditat, als joves de la ciutat i comarca, foren la llavor que formà la plantilla actual de l’Hospital. Al passar ser Escola Universitària, totes les Escoles de A.T.S., i augmentar l’exigència de dotació d’infraestructura, s’obligà, com altres a suspendre la seva activitat.

 

L’any 1976 s’instal•la un aparell de radiologia.

 

Al 1979 es construeix la nova cuina nova, al mateix lloc on estava l’anterior, augmentant però la seva superfície.

 

En el mateix any 1979, s’inaugura l’ampliació de la maternitat, que passa a tenir 30 llits. Posteriorment amb la creació de Cirurgia Ortopèdia i Traumatologia, aquest servei passa a ocupar una part d’aquests llits.

 

En 1980 ampliació del servei de rehabilitació.

 

En 1984 s’inaugura la segona planta d’hospitalització, sobre la planta de Maternitat, destinada aquesta a Medicina Interna i Cirurgia.

 

En 1998, s’inaugurà la nova àrea quirúrgica, composta de sales d’esterilització, reanimació i dos quiròfans,

 

A l’any 1991 es remodela la unitat d’obstetrícia i Ginecologia amb la seva àrea quirúrgica, formada per sala d’exploració, dues habitacions per dilatació, un quiròfan Sala de parts i una Sala de Parts.

 

L’any 1994 s’inaugurà el Servei d’hemodiàlisis, amb catorze monitors.

 

L’any 1995 Obres de remodelació i trasllat dels serveis d’urgències i radiologia.

 

L’any 2001 Obres, remodelació i trasllat del servei de farmàcia.

 

L’any 2002 Obres, remodelació i trasllat dels vestidors de personal.

 

L’any 2003 Obres i remodelació de l’àrea de Cirurgia Major Ambulatòria.

 

L’any 2004 Obres i remodelació de l’àrea de cafeteria menjador de personal.

 

L’any 2005 Obres i remodelació a la Unitat número 1, 2 i 3. Equipament de les àrees d’urgències i CMA (Cirurgia Major Ambulatòria,) , demés d’equipament de diferents serveis (Radiologia, Urgències, Diàlisis, Altres, …)…

 

L’any 2006/2008 Obres, remodelació i equipament a altres dependències de l’Hospital.

Història de l’Atenció als malalts

Inicialment, tant la part econòmica com l’assistència als malalts, anava a càrrec d’una família particular que vivia en el mateix hospital.

 

Continua així fins l’any 1817 en que vingué de Barcelona, la germana Antónia Fàbregas i amb altres donzelles que vestiren s’encarregaren del servei fins el dia 15 d’abril de 1858 en que foren substituïdes per les germanes de la Puríssima Concepció.

 

La direcció de l’Hospital estava a càrrec generalment d’un sacerdot.

 

L’assistència facultativa anava a càrrec de metges de la localitat. Normalment el nombre de metges era de dos i un o dos els cirurgians, que o bé es tornaven o acudien els dos passant visita als malalts i atenent després les seves activitats privades.

 

Continua en condicions semblants, fins els primers anys dels 70, en que l’atenció d’infermeria, que fins llavors anava a càrrec de les religioses, passa a mans de personal titulat bé sigui religiós o laic.

 

Als voltants de l’any 1980 es jerarquitza el cos mèdic creant-ne els serveis de Medicina Interna, Cirurgia, Toco-ginecologia, Traumatologia, Anestesia i Reanimació, amb dedicació completa del seu cos mèdic.

Epidèmies

L’any 1652 es presentà la pesta a Vilanova, l’Hospital es convertí en “lazareto”, enterrant-se les víctimes en un cementiri que s’improvisà al efecte.

 

Els empestats de la Geltrú els duien a l’Ermita de Sant Cristòfol, enterrant-los al seu costat. Agafà tal virulència l’epidèmia que l’any següent moriren 185 persones, 136 d’elles de Vilanova i 49 de la Geltrú, entre els morts estaven el cirurgia Juan Urgellés i la Sra. Magdalena Ballester que eren de les persones que amb més assiduïtat cuidaren els contagiats.

 

L’any 1854 es declara a Vilanova l’epidèmia de colera-morbo.

 

El dia 7 d’agost d’aquest any, s’acorda establir “lazaretos” a la caserna (les tropes de guarnició foren traslladades al Saló de Ball), muntant-ne una tenda de campanya a la plaça pel mateix fi.

 

El número de defuncions foren per l’agost, 319 persones de Vilanova i 136 de la Geltrú, i pel setembre 283 i 87 respectivament, arribant a un total de 899 morts durant tot el temps que durà l’epidèmia.

 

El Dr. Isidre Parellada, morí durant l’epidèmia per contagi.

Activitat Sociosanitària

Al 1986, com a resposta a la necessitat d’atenció integrada a les persones grans neix a Catalunya el Programa Vida als Anys. El programa, depenent del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, introdueix per primera vegada el concepte d’assistència sociosanitària.

 

Aquesta inclou la prestació conjunta de serveis socials i prestacions sanitàries, orientades cap a la prevenció de la cronificació, l’augment de la salut en els ancians i la rehabilitació o restabliment de la salut.

 

D’acord amb aquest nou concepte assistencial, a l’any 1989 la Fundació Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat (FHCSAA) inicia la seva activitat sociosanitària concertant 45 places de llarga estada en l’antic pavelló convent.

 

En aquest període el Servei Català de la Salut a través del Pla de Salut a Catalunya va posar de manifest la necessitat de reordenació de l’assistència hospitalària del Garraf per millorar la qualitat estructural i assistencial, eliminar duplicitat de serveis i aconseguir un sanejament del dèficit econòmic.

 

Com a producte d’aquesta reordenació a l’any 1993 es va signar un conveni entre els hospitals de Sant Camil i de Sant Antoni denominat Pacte de Coordinació Sanitària del Garraf.

 

En aquest pacte es va determinar que l’Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat seria el centre de referència pel que fa a recursos dirigits a l’assistència dels pacients sociosanitaris de la comarca del Garraf.

 

Trasllat d’aguts, serveis de Medicina Interna, Cirurgia i Traumatologia l’any 1997 a l’Hospital Residència Sant Camil.

 

Trasllat de Maternitat l’any 2000 a l’Hospital Residència Sant Camil.

 

Unificació hospitals, Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat i Fundació Hospital Residència Sant Camil a l’any 2009; constituint-ne el Consorci Sanitari del Garraf, iniciant l’activitat assistencial el dia 1 de gener de 2009.

L'Abans

Extret de “L’Abans de Vilanova i la Geltrú. Recull gràfic 1873-1965”, d’Anna Lleó.

 

L’hospital de pobres malalts de Sant Antoni Abat

 

L’any 1817 es crea la Institució de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que s’ocuparen de l’hospital com a substitució de l’hospitalet o hospitaler fins al 1858, quan se’n feren càrrec les religioses missioneres de la Immaculada Concepció. L’hospitaler, amb la seva família, vivia al mateix hospital per tenir-ne cura. Cinc anys abans l’hospital havia estat traslladat a l’antic convent dels Carmelites Descalços, exclaustrats a l’any 1835. L’edifici, fins al moment ocupat per la Milícia Urbana, constava de dues sales comunes amb capacitat per a quaranta llits, sales de juntes, habitacions de la comunitat religiosa al segon pis, serveis administratius a la planta baixa, infermeria i guarda-roba. L’any 1887 s’inaugurà l’ampliació de les instal•lacions amb el Pavelló de Distingits, una sala d’operacions i vuit habitacions individuals, quatre per sexe. El Parc Sanitari, situat al carrer de Sant Magí, es creà el 1890 per a la instal•lació d’una estufa de desinfecció amb vapor, cedida per Josep Ferrer-Vidal i Soler.

 

Al llarg dels anys, la supervivència de l’hospital depengué de la caritat: almoines recollida a la parròquia, recaptacions a la vila, censals, deixes i els donatius de molts benefactors de la vila. Al llarg dels segles XIX i XX, amb el creixement de la població i, conseqüentment, amb una major necessitat de l’hospital, naixeren noves iniciatives de caire benèfic, com l’organització de rifes per Nadal d’un gall d’indi i d’un be per Pasqua, destinades a la recaptació de fons per a l’ampliació i millora de les instal•lacions hospitalàries, amb la dotació de sales per a infecciosos i més atenció a malalts pobres. Cada any, del 1858 al 1936, el diumenge de Carnaval es duia a terme una cavalcada benèfica amb la qual també recollien donatius. De fet, els jardins Apolo es construïren a terrenys propietat de l’hospital amb l’objectiu d’organitzar-hi balls i festes benèfiques. També obtingué beneficis amb la venda de vi de mitjan segle XVII fins a mitjan segle XIX i, a partir de 1806, amb les estades de militars i amb els lloguers de les diverses propietats que l’hospital tenia a la vila.

 

A partir de l’any 1864 es fundà el Patronat de Pobres, amb cuina i menjadors públics assistits igualment per les religioses concepcionistes. Funcionà fins a la fi de la Guerra Civil, moment en què passà a dependre de l’Organización Nacional de Auxilio Social. En 1875, la Casa d’Empara esdevingué un dels tres centres benèfics locals que, alhora, l’any 1875 creà l’Empresa de Coches Fúnebres, en funcionament fins a l’any 1962.

 

Durant la guerra civil, l’hospital esdevingué asil. L’Hospital de Sang s’ubicà a la Casa d’Empara, probablement per la seva localització de fàcil accés. Després del conflicte bèl•lic, la institució hospitalària subsistí de les almoines, festivals, tómboles, rendes del patrimoni i de la campanya benèfica organitzada per Ràdio Vilanova, que permeté la inauguració l’any 1947 d’una sala d’operacions i d’un aparell de raigs X i, a l’any 1949, d’una sala d’infància, una àrea de rehabilitació i una piscina per a la recuperació de la poliomelitis.

 

Ràdio Vilanova. Campanyes de beneficència per a l’hospital

 

Per mitjà dels coneixements que el professor Enric Calvet i Pascual de l’Escola Industrial començà a transmetre a partir de l’any 1915 a Josep M. Cucurella i Xicola sembla que nasqué en ell un gran interès per la ràdio.

 

Després de tornar de França, on s’amplià els seus estudis de física aplicada, començà a emetre amb caràcter de proves. Enric Harris, company de feina de la Pirelli, fou el seu col•laborador. Sense adonar-se que eren moltes persones les que el seguien, veié que el projecte de crear una ràdio per a la vila anava prenent forma. Montaner, que tenia un negoci d’articles de ràdio a l’antic carrer del Progrés, li proposà instal•lar en millors condicions la primitiva emissora a la seva botiga.

 

Al cap de pocs dies es comença a emetre diàriament amb una difusió ben limitada. L’emissió s’inicià durant la Fira de Novembre de 1932 i es continuà amb discos musicals i anuncis. Aquest últims s’improvisaven sovint imitant a el Turesqui, personatge de Radio Barcelona. S’escoltà una gran varietat de programes emesos per locutors espontanis que hi participaven de manera voluntària. Així fou com a principi de 1933 es pensà a crear una emissora de més abast mitjançant la formació d’una societat, entre els quals figurava J.M. Cucurells, Montaner, A. Caba, A. Cabanyes, Ferran Castany… J.M. Cucurella fou nomenat director tècnic. En aquells anys es canvià de local i es passà a la rambla de Francesc Macià.

 

Amb la guerra civil, l’emissora no fou clausurada, tot i que recuperarà una certa normalitat l’any 1943, quan Josep M. Cucurella deixà el seu càrrec. Entre els locutors, cal destacar-ne M. Carmen Fernández, Serra Noves, Ferran Cassany, Candelària Simón, Núria Fraire, Josep Ayos …

 

Fou durant aquells anys que adquirí molta transcendència un programa benèfic dut a terme per Josep Antoni Serra. La seva experiència com actor amateur el portà a crear un personatge infantil anomenat LALO. Ell feia la veu del nen cada diumenge a l’hora de dinar, per tal de recaptar fons per a un hospital de postguerra mancat de recursos. El seus estil simpàtic va fer que els vilanovins s’hi aboquessin generosament. Lluís Solanell, que hi col•laborà molt estretament, recorda les llargues llistes que es feien de donatius. D’aquella època, també en destaquen les tómboles que el mateix Lalo organitzava en unes petites casetes de fusta situades a la Rambla, fins que passaren a un nou local. Als anys quaranta la Ràdio fou adquirida per diferents propietaris, fins que als cinquanta fou del grup Rato i adoptà el nom de Ràdio Penedès.

 

L’any 1817 es crea la Institució de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül,

 

Recull de dades
M. Dolors Camacho López