Epidèmies

L’any 1652 es presentà la pesta a Vilanova, l’Hospital es convertí en “lazareto”, enterrant-se les víctimes en un cementiri que s’improvisà al efecte.

Els empestats de la Geltrú els duien a l’Ermita de Sant Cristòfol, enterrant-los al seu costat. Agafà tal virulència l’epidèmia que l’any següent moriren 185 persones, 136 d’elles de Vilanova i 49 de la Geltrú, entre els morts estaven el cirurgia Juan Urgellés i la Sra. Magdalena Ballester que eren de les persones que amb més assiduïtat cuidaren els contagiats.

L’any 1854 es declara a Vilanova l’epidèmia de colera-morbo.

El dia 7 d’agost d’aquest any, s’acorda establir “lazaretos” a la caserna (les tropes de guarnició foren traslladades al Saló de Ball), muntant-ne una tenda de campanya a la plaça pel mateix fi.

El número de defuncions foren per l’agost, 319 persones de Vilanova i 136 de la Geltrú, i pel setembre 283 i 87 respectivament, arribant a un total de 899 morts durant tot el temps que durà l’epidèmia.

El Dr. Isidre Parellada, morí durant l’epidèmia per contagi.

Següent