Reculls de Premsa, Revistes, …

Revista L’Abans (pàgina de la 427 a 438)

L’hospital de pobres malalts de Sant Antoni Abat

L’any 1817 es crea la Institució de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que s’ocuparen de l’hospital com a substitució de l’hospitalet o spitaler fins al 1858., quan se’n feren càrrec les religioses missioneres de la Immaculada Concepció. L’hospitaler, amb la seva família, vivia al mateix hospital per tenir-ne cura. Cinc anys abans l’hospital havia estat traslladat a l’antic convent dels Carmelites Descalços, exclaustrats a l’any 1835. L’edifici, fins al moment ocupat per la Milícia Urbana, constava de dues sales comunes amb capacitat per a quaranta llits, sales de juntes, habitacions de la comunitat religiosa al segon pis, serveis administratius a la planta baixa, infermeria i guarda-roba. L’any 1887 s’inaugurà l’ampliació de les instal•lacions amb el Pavelló de Distingits, una sala d’operacions i vuit habitacions individuals, quatre per sexe. El Parc Sanitari, situat al carrer de Sant Magí, es creà el 1890 per a la instal•lació d’una estufa de desinfecció amb vapor, cedida per Josep Ferrer-Vidal i Soler.

Al llarg dels anys, la supervivència de l’hospital depengué de la caritat: almoines recollida a la parròquia, recaptacions a la vila, censals, deixes i els donatius de molts benefactors de la vila. Al llarg dels segles XIX i XX, amb el creixement de la població i, conseqüentment, amb una major necessitat de l’hospital, naixeren noves iniciatives de caire benèfic, com l’organització de rifes per Nadal d’un gall d’indi i d’un be per Pasqua, destinades a la recaptació de fons per a l’ampliació i millora de les instal•lacions hospitalàries, amb la dotació de sales per a infecciosos i més atenció a malalts pobres. Cada any, del 1858 al 1936, el diumenge de Carnaval es duia a terme una cavalcada benèfica amb la qual també recollien donatius. De fet, els jardins Apolo es construïren a terrenys propietat de l’hospital amb l’objectiu d’organitzar-hi balls i festes benèfiques. També obtingué beneficis amb la venda de vi de mitjan segle XVII fins a mitjan segle XIX i, a partir de 1806, amb les estades de militars i amb els lloguers de les diverses propietats que l’hospital tenia a la vila.

A partir de l’any 1864 es fundà el Patronat de Pobres, amb cuina i menjadors públics assistits igualment per les religioses concepcionistes. Funcionà fins a la fi de la Guerra Civil, moment en què passà a dependre de l’Organización Nacional de Auxilio Social. En 1875, la Casa d’Empara esdevingué un dels tres centres benèfics locals que, alhora, l’any 1875 creà l’Empresa de Coches Fúnebres, en funcionament fins a l’any 1962.

Durant la guerra civil, l’hospital esdevingué asil. L’Hospital de Sang s’ubicà a la Casa d’Empara, probablement per la seva localització de fàcil accés. Després del conflicte bèl•lic, la institució hospitalària subsistí de les almoines, festivals, tómboles, rendes del patrimoni i de la campanya benèfica organitzada per Ràdio Vilanova, que permeté la inauguració l’any 1947 d’una sala d’operacions i d’un aparell de raigs X i, a l’any 1949, d’una sala d’infància, una àrea de rehabilitació i una piscina per a la recuperació de la poliomelitis.

Ràdio Vilanova. Campanyes de beneficència per a l’hospital

Per mitjà dels coneixements que el professor Enric Calvet i Pascual de l’Escola Industrial començà a transmetre a partir de l’any 1915 a Josep M. Cucurella i Xicola sembla que nasqué en ell un gran interès per la ràdio.

Després de tornar de França, on s’amplià els seus estudis de física aplicada, començà a emetre amb caràcter de proves. Enric Harris, company de feina de la Pirelli, fou el seu col•laborador. Sense adonar-se que eren moltes persones les que el seguien, veié que el projecte de crear una ràdio per a la vila anava prenent forma. Montaner, que tenia un negoci d’articles de ràdio a l’antic carrer del Progrés, li proposà instal•lar en millors condicions la primitiva emissora a la seva botiga.

Al cap de pocs dies es comença a emetre diàriament amb una difusió ben limitada. L’emissió s’inicià durant la Fira de Novembre de 1932 i es continuà amb discos musicals i anuncis. Aquest últims s’improvisaven sovint imitant a el Turesqui, personatge de Radio Barcelona. S’escoltà una gran varietat de programes emesos per locutors espontanis que hi participaven de manera voluntària. Així fou com a principi de 1933 es pensà a crear una emissora de més abast mitjançant la formació d’una societat, entre els quals figurava J.M. Cucurells, Montaner, A. Caba, A. Cabanyes, Ferran Castany… J.M. Cucurella fou nomenat director tècnic. En aquells anys es canvià de local i es passà a la rambla de Francesc Macià.

Amb la guerra civil, l’emissora no fou clausurada, tot i que recuperarà una certa normalitat l’any 1943, quan Josep M. Cucurella deixà el seu càrrec. Entre els locutors, cal destacar-ne M. Carmen Fernández, Serra Noves, Ferran Cassany, Candelària Simón, Núria Fraire, Josep Ayos …

Fou durant aquells anys que adquirí molta transcendència un programa benèfic dut a terme per Josep Antoni Serra. La seva experiència com actor amateur el portà a crear un personatge infantil anomenat LALO. Ell feia la veu del nen cada diumenge a l’hora de dinar, per tal de recaptar fons per a un hospital de postguerra mancat de recursos. El seus estil simpàtic va fer que els vilanovins s’hi aboquessin generosament. Lluís Solanell, que hi col•laborà molt estretament, recorda les llargues llistes que es feien de donatius. D’aquella època, també en destaquen les tómboles que el mateix Lalo organitzava en unes petites casetes de fusta situades a la Rambla, fins que passaren a un nou local. Als anys quaranta la Ràdio fou adquirida per diferents propietaris, fins que als cinquanta fou del grup Rato i adoptà el nom de Ràdio Penedès.

L’any 1817 es crea la Institució de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül,

Recull de dades
M. Dolors Camacho López