Església dels Josepets

Història

El 20 de novembre de 1732 mor el senyor Raimon de Sambassar i deixa un llegat per a la compra d’uns terrenys i la construcció d’un convent de l’ordre del Carmel a Vilanova.

A la façana de l’Església dels Josepets hi ha dos escuts que corresponen, un a l’ordre del Carmel i l’altre de la família Sambassar.

L’Ordre dels Carmelites Descalços, el germans carmelites, arriben a Vilanova en el mes de setembre de 1735 i s’instal•len a la casa coneguda en l’època com a Ca l’Onclet, propietat de la senyora Anna Torrents, posteriorment lloguen dues cases, una de la senyora Francesca Fuster, ambdues eren prop del pont del Carro, a la Geltrú.

Els frares carmelites fan gestions i aconsegueixen les autoritzacions dels poders eclesiàstic i reial, i el dia 13 de maig de 1737 es col•loca la primera pedra del nou convent.

El terreny, que ocupava, dotze jornals de terra, es va comprar als propietaris: Sebastià Güell (carrer major), Josep Urgellés (pintor), Josep Fontanals (pintor) i Josep Alegret (pagès).

El 22 de novembre de 1738 els carmelites es traslladen al nou convent i els actes civils i religiosos es van perllongar del dia 22 al dia 25.

El dia 14 d’octubre de 1784 l’Església dels Josepets va ser beneïda.

L’arquitecte va ser fra Josep de la Mare de Déu.

La planta és de creu llatina, amb una sola nau de cinc trams amb capelles laterals separats per grans pilastres. La porta d’entrada és d’arc de mig punt, amb dues laterals més petites. Els elements d’inspiració clàssica, com són la fornícula, l’ull de bou de la part superior i el frontó triangular de coronament, configuren la fesomia d’aquest cos principal on també hi ha una gran finestra amb un escut a cada banda; el de l’esquerra, de l’ordre dels Carmelites Descalços i el de la dreta, de la família Sambassar. Als cossos laterals hi ha portes modificades i finestres rectangulars. Separat de l’Església, tocant a la banda esquerra, es troba el cloquer, d’estructura plana i simètrica amb tres obertures, les dues principals tenen sengles campanes, mentre que la superior, buida, n’albergava una de més petita.

L’altar major, destruït durant els fets revolucionaris de 1835, estava dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i era obra de l’escultor vallenc Francesc Bonifàs.

Durant la postguerra i fins la reconstrucció del temple arxiprestal de Sant Antoni Abat, l’Església dels Josepets es va fer servir com a parroquial.

Els Carmelites Descalços van estar a Vilanova durant un segle i va ser el dia 25 de juliol de 1835 en que, segons narració del pare Rafael Serra, acaba la seva presència.

El 19 de febrer de 1836, es promulga el reial decret de desamortització dels béns del clergat regular, entre ells, el convent que ens ocupa, conegut com a desamortització de Mendizábal, que va posar en mans de l’Estat i de particulars les propietats de l’Església, especialment les dels ordres regulars. El convent dels Carmelites Descalços és ocupat per la Milícia Urbana, estament format per la majoria de contribuents i després transformada en Guàrdia Nacional; arran dels fets revolucionaris de 1835 que provocaren l’exclaustració i la marxa dels frares.

Recull de dades
M. Dolors Camacho López