Fundació Privada Sant Antoni Abat | La Fundació avui
15527
page-template-default,page,page-id-15527,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

La Fundació avui

Qui som?

La Fundació Privada Sant Antoni Abat és una Institució privada i consta inscrita en el registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 80.

 

Tot i que la Fundació es va crear l’any 1913, és hereva de la història de l’hospital, que prové del segle XIV. L’actual ubicació de l’hospital data de l’any 1853, quan es va traslladar a l’antic convent dels Carmelites Descalços, convenientment adaptat.

Més informació

Salutació de la Presidenta de la Fundació Privada Sant Antoni Abat

Benvinguts i benvingudes al web de la Fundació Privada Sant Antoni Abat.

 

Com a presidenta de la Fundació, us convido a visitar la pàgina i conèixer aquesta institució.

 

La Fundació és una institució vilanovina creada el 1913. Durant anys ha gestionat l’hospital de Sant Antoni Abat, centre sanitari amb una història que es remunta al s. XIV. Sant Antoni Abat ha estat hospital de beneficència i actualment continua essent un dels centres sanitaris de referència al Garraf.

 

La Fundació està ubicada en el conjunt patrimonial del carrer de Sant Josep, al costat de l’edifici històric que acull l’hospital des de 1853. De fet, la Fundació té cedida una superfície d’uns 11.000 metres quadrats al Consorci Sanitari del Garraf (del qual és membre cofundador), per a l’activitat hospitalària de salut de la comarca.

 

La institució que avui coneixem manté la vocació de servei a la ciutadania, però amb una diàfana mirada al futur. Els objectius de la Fundació passen per una aposta en els serveis socials, en la investigació, la modernització tecnològica i el treball en xarxa.

 

En aquest sentit, la seva activitat se centra en el desenvolupament de programes d’atenció a les persones, principalment als col·lectius més desfavorits, però alhora dedicant un important esforç en la recerca i la innovació en l’àmbit social. D’altra banda, cal tenir present una altra funció de la Fundació: la gestió i preservació del patrimoni immobiliari, arquitectònic i cultural de la institució, que és un dels valors de la nostra ciutat.

 

Per a mi és un honor presidir la Fundació Privada Sant Antoni Abat. Em permet mantenir un contacte directe amb l’equip de bons professionals que treballen dia a dia, amb dedicació i compromís, per garantir a les persones la millor atenció.

 

Comptem amb una institució viva, que avança amb la visió posada en nous projectes, com el de generar l’entramat adient per promocionar la millora de l’atenció als ciutadans i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú i la comarca.

 

 

Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
Presidenta de la Fundació Privada Sant Antoni Abat

El Lalo, la imatge de la Fundació

Després de la Guerra Civil i durant la postguerra, als anys 40 del segle passat, l’Hospital de Sant Antoni Abat era ple de malalts a causa de la fam. El centre no donava a l’abast per cobrir les necessitats dels pacients. En aquest context ple de dificultats, des de l’emissora EAJ 35 Radio Villanueva, el que després seria Ràdio Vilanova, va néixer una iniciativa radiofònica que arribaria a ser molt popular a la ciutat. El locutor Josep Anton Serra Alsina va encarnar la figura del Lalo, un infant trapella que parodiava i feia comentaris critics sobre tot allò que passava a la Vilanova i la Geltrú de l’època.

 

Els nens i nenes de Vilanova passaven pels estudis d’EAJ 35 Radio Villanueva a aportar donatius (molts d’ells en espècies, menjar, roba, etc.) i saludaven els seus familiars o feien alguna intervenció per la ràdio. La popularitat del personatge va ser tal que posteriorment se’n va fer una representació gràfica. Els hereus de Serra Alsina han cedit aquesta imatge a la Fundació Sant Antoni Abat, que l’ha registrat com a element corporatiu identificador de la institució. El Lalo representa molt bé els valors vilanovins de l’altruisme, la trapelleria i, per sobre de tot, la humanitat. La mateixa de la qual feia gala el seu intèrpret, en Josep Anton Serra Alsina.

VALENTÍ CASTANYS I BORRÀS (1898-1965)

El dibuix del Lalo és obra de Valentí Castanys i Borràs, nascut a Barcelona el 1898 i mort el 1965; va ser dibuixant, humorista radiofònic i comediògraf català.

 

A l’arxiu històric de la ciutat de Barcelona es conserva un fons de 395 dibuixos originals de Valentí Castanys, realitzats a ploma amb tinta xinesa, de traçada neta i segura, d’acurada tècnica i format, en què es representen caricatures dels principals protagonistes de la vida política del país durant els anys de la II República.

 

JOSEP ANTONI SERRA ALSINA (1913-1990)

Josep Antoni Serra Alsina va encarnar la figura fictícia de l’infant trapella Lalo, del qual se servia  per tal de parodiar i fer comentaris crítics sobre els successos remarcables de la Vilanova i la Geltrú d’aquell temps a través de les emissions dominicals d’EAJ35 Ràdio Vilanova; en un programa que tenia, com a principal fi, dotar de recursos l’Hospital de Sant Antoni Abat. Però el paper de Serra en la Vilanova de l’època va anar molt més enllà. Home extraordinàriament popular, va començar a treballar com a conserge de l’Ajuntament vilanoví i en va acabar essent cap de protocol. Podem dir que Josep Antoni Serra va ser un dels primers captadors de fons de la història: a banda de les emissions radiofòniques, va impulsar festivals i tómboles benèfiques a favor de l’Hospital de Sant Antoni que van ser crucials per al sosteniment i la millora del centre sanitari. Vilanova i la Geltrú té sens dubte un deute amb la figura del creador del Lalo, que va viure els últims anys de la seva vida a la casa del carrer de Sant Josep que avui és la seu de la Fundació Privada Sant Antoni Abat.

 

SERGI SERRA I MUÑOZ (25-12-1972)

En l’any de celebració del Centenari de la Fundació Sant Antoni Abat, Sergi Serra i Muñoz (net de Josep Antoni Serra i Alsina) va fer donació de la Marca / Patent Lalo a la Fundació per poder continuar la tasca envers els col·lectius més desfavorits, una tasca que el seu avi va impulsar a través de les campanyes de recaptació de fons.

 

El 6 de novembre de 2017 es fa escriptura pública de la donació, davant notari. El 26 de març de 2018 es publica en el Butlletí Oficial de la Propietat Intel·lectual la marca a favor de la Fundació Sant Antoni Abat.

 

ARTUR DUCH I PUIG (Sitges, 1951)

L’artista sitgetà Artur Duch ha estat l’autor de la redefinició i “restyling” de la imatge gràfica del Lalo, que prenen com a referència l’original. No es disposava de dibuixos ni de logos originals. Ha realitzat quatre variacions del personatge: el típic, amb bicicleta, caminant i corrent.

 

L’Artur Duch va ser el creador de les litografies editades amb motiu de la celebració del Centenari de la Fundació Sant Antoni Abat.

Missió - Visió - Valors

Missió (Qui som?): “La Fundació del Benestar”

La fundació és una institució sense ànim de lucre que té com a finalitat fundacional “el desplegament i la prestació d’atenció sanitària i social en l’àmbit de Vilanova i la Geltrú i la seva àrea d’influència”.

 

A més, té com a objectiu la salvaguarda del seu patrimoni històric,  cultural i arquitectònic.

 

Visió (Què volem ser?): “Referents i Compromesos”

Ser una institució :

  • Referent en les àrees socials, sanitàries, docents, culturals.
  • Promoure el benestar en els col·lectius més desfavorits, i el progrés sostenible.
  • Compromesa envers la ciutadania.
  • Sostenible econòmicament per reinvertir a la societat.

 

Valors (Com ho volem fer?): “Centrar-se en les persones i en la comunitat”

  • Amb Respecte, Professionalitat, Qualitat.
  • Amb Responsabilitat Social Corporativa, Transparència i Codis ètics de Conducta.
  • Amb una Lema: IPS (Il·lusió, Passió i Satisfacció).
Organització

En els següents organigrames podeu veure l’estructura organitzativa de la Fundació:

El Patronat

El govern i l’administració de la Fundació són exercits pel Patronat, que és l’òrgan màxim de govern.

 

Els nostres Estatuts assignen com a membres nats del Patronat :

 

  • L’ Alcalde de la ciutat de Vilanova i la Geltrú (President)
  • El Rector de la Parròquia de Sant Antoni Abat (Vice-president)
  • El President del Consell Comarcal del Garraf
  • Un regidor de l’Ajuntament de la ciutat
  • A part d’aquests membres, se n’elegiran cinc més.

 

Els patrons estan obligats a:

 

  • Fer que es compleixin estrictament les finalitats fundacionals, d’acord amb el que disposen els Estatuts.
  • Conservar els béns i els drets que integren el patrimoni de la Fundació i mantenir-ne l’activitat plena.
  • Servir el càrrec amb la diligència d’un administrador lleial, tal i com estableixenff la llei i els Estatuts.

 

Membres:

 

  • Olga Arnau Sanabra, Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.
  • Mn. Pere Milà Vidal, Rector de la Parròquia de Sant Antoni. C.Vitae
  • Maria Mercè Mateo Olivares, Regidora de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
  • Teresa Llorens Carbonell, adjunta a la Presidència del Consell Comarcal del Garraf.
  • Gisela Vargas i Reyes, Vocal. C.Vitae
  • Daniel Guasch Murillo, Vocal. C.Vitae
  • Ramon Caba i Olivella, Vocal. C.Vitae
  • Alfredo Villa Celdrán, Vocal. C.Vitae
  • Jordi Coll Grifoll, Vocal. C. Vitae

 

Secretari del Patronat:

 

  • Eduard Duran i Robert

 

Gerent de la Fundació:

 

  • Maria Dolors Camacho López C.Vitae
Equip

Persones que actualment treballen amb nosaltres:

Dolors Camacho

dcamacho@fundacioabat.cat
Tel: 610196182

Ferran Masip


tutela@fundacioabat.cat
Tel: 610196181

Natalia Gonzalo

ngonzalo@fundacioabat.cat
Tel: 678515420

Chus Hevia


mjhevia@fundacioabat.cat
Tel: 678515413

Guillem Mercader

gmercader@fundacioabat.cat
Tel: 640966625

Javier Martin


jmartin@fundacioabat.cat
Tel: 610196182

Eduard Duran


eduran@csg.cat
Tel: 938116530

Aitor Camacho


abat@fundacioabat.cat
Tel: 618452454

Ivette Castro


abat@fundacioabat.cat
618 913 607

Manuel Gálvez

Tel: 670890823

Església dels Josepets

Història

 

El 20 de novembre de 1732 mor el senyor Raimon de Sambassar i deixa un llegat per a la compra d’uns terrenys i la construcció d’un convent de l’orde del Carmel a Vilanova.

 

A la façana de l’Església dels Josepets es poden veure dos escuts que corresponen  a l’orde del Carmel i a la família Sambassar.

 

L’orde dels Carmelites Descalços, els germans carmelites, arriben a Vilanova el mes de setembre de 1735 i s’instal·len a la casa coneguda en l’època com a Ca l’Onclet (carrer Palmerar de Baix), propietat de la senyora Anna Torrents. Posteriorment lloguen dues cases, una de la senyora Francesca Fuster. Ambdues eren a prop d’un dels portals de la Geltrú.

 

Els frares carmelites fan gestions i aconsegueixen les autoritzacions dels poders eclesiàstic i reial, i el dia 13 de maig de 1737 es col·loca la primera pedra del nou convent.

 

El terreny, que ocupava dotze jornals de terra, es va comprar als propietaris Sebastià Güell (carrer Major), Josep Urgellés (pintor), Josep Fontanals (pintor) i Josep Alegret (pagès).

 

El 22 de novembre de 1738 els carmelites es traslladen al nou convent i els actes civils i religiosos es van prolongar del dia 22 fins al dia 25.

 

El dia 14 d’octubre de 1784 l’Església dels Josepets va ser beneïda.

 

L’arquitecte va ser fra Josep de la Mare de Déu.

 

La planta és de creu llatina, amb una sola nau de cinc trams amb capelles laterals separades per grans pilastres. La porta d’entrada és d’arc de mig punt, amb dues portes laterals més petites. Els elements d’inspiració clàssica, com són la fornícula, l’ull de bou de la part superior i el frontó triangular de coronament, configuren la fesomia d’aquest cos principal on també hi ha una gran finestra amb un escut a cada banda; el de l’esquerra, de l’orde dels Carmelites Descalços, i el de la dreta, de la família Sambassar. Als cossos laterals hi ha portes modificades i finestres rectangulars. Separat de l’Església, tocant a la banda esquerra, es troba el cloquer o campanar, d’estructura plana i simètrica, amb tres obertures. Les dues principals tenen sengles campanes, mentre que la superior, ara buida, en tenia una de més petita.

 

L’altar major, destruït durant els fets revolucionaris de 1835 (revoltes anticlericals i anticarlines), estava dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i era obra de l’escultor vallenc Francesc Bonifàs.

 

Després de la Guerra Civil i fins a la reconstrucció del temple arxiprestal de Sant Antoni Abat, l’Església dels Josepets es va fer servir com a parroquial.

 

Els Carmelites Descalços van estar a Vilanova durant un segle i va ser el dia 25 de juliol de 1835 (punt àlgid de la revolta) quan, segons narració del pare Rafael Serra, acaba la seva presència.

 

El 19 de febrer de 1836 es promulga el reial decret de desamortització dels béns del clergat regular, entre ells el convent dels Carmelites de Vilanova. L’anomenada desamortització de Mendizábal va posar en mans de l’Estat i de particulars les propietats de l’Església, especialment les dels ordes regulars. El convent dels Carmelites Descalços és ocupat per la Milícia Urbana, estament format per contribuents i després transformada en Guàrdia Nacional,  arran dels fets revolucionaris de 1835, que provocaren l’exclaustració i la marxa dels frares.

M. Dolors Camacho López

Voluntariat

QUAN VAM NÉIXER?

 

El nostre grup es va crear l’any 1990. Els primers voluntaris majoritàriament provenien i estaven formats per Càritas de Vilanova i la Geltrú. L’any 1993, el grup es va consolidar. Formem part de la Fundació Catalana del Voluntariat Social.

 

QUINA FUNCIÓ TÉ UN VOLUNTARI EN UN CENTRE SOCIOSANITARI?

 

Donar suport emocional i personal a la persona ingressada, actuant de complement de la família i de l’equip de professionals.

 

PER QUÈ?

 

Per acompanyar i ajudar a potenciar l’auto estima de les persones que estan ingressades; a superar la solitud i fer que se sentin amb suport i trenquin la rutina.

 

COM ACTUEM?

 

Actuem amb molta prudència, maduresa i responsabilitat. No actuem per compte propi, sempre ho fem sota la supervisió, coordinació i/o autorització dels professionals.

 

QUINES TASQUES REALITZEM ? :

 

  1. Acompanyament i suport personalitzat i en grup a les persones ingressades en el Centre:

 

  • Escolta, conversa i passeig amb els usuaris. Donem suport emocional i afectiu.
  • Col·laboració en el procés d’adaptació a l’ingrés al Centre.
  • Ajut per potenciar el nivell d’autonomia personal.
  • Activitats de lleure (manualitats, sortides al jardí, jocs de taula…)
  • Suport espiritual (contemplant la multireligiositat)

 

  1. Acompanyament a l’exterior, col·laborant en tràmits diversos:

 

  • Visites a metges especialistes.
  • Tràmits personals (DNI, compra de roba,…).

 

  1.  Altres actuacions:

 

  • Els voluntaris participen i col·laboren en l es festivitats assenyalades, acostant l’usuari a les tradicions vilanovines (Tres Tombs, Comparses…)
  • Suport logístic al programa Ajut a Persones en risc d’Exclusió Social.
  • Projecte intergeneracional amb alumnes d’ESO, per impulsar l’assignatura Aprenentatge i Servei.

 

Per a més informació i fer-vos voluntaris / àries, podeu contactar amb el Grup de Voluntariat. Telèfons 93.893.16.16 / 610 196 182. mails : abat@fundacioabat.cat / voluntariathsaa@csg.cat